El repte del soci: Quebrantahuesos 2015

CC SentmenatBici
Aquesta és una marxa mítica dins del mon de la bicicleta de carretera. Qualsevol aficionat a aquesta modalitat, desitja fer-la com a mínim, un cop a la vida. La seva longitud i altimetria (prop de 4.000 metres de desnivell acumulat), la fa apta només per a gent preparada.

Enguany, el nostre club ha tingut representació!
En Jimmy i en Toni molt satisfets per haver completat el seu repte: Quebrantahuesos 2015!
Conté quatre ports de muntanya, que superen els mil metres d’altitud. S’ha d’afegir que el recorregut te una longitud de 200 km, aproximadament la meitat d’ell, per terres de França.

Curiositats de la proba: al 2015, és el 25é. aniversari d’aquesta marxa; s’inscriuen més de 15 mil ciclistes i es fa un sorteig per a seleccionar als 10 mil que prendran part d’aquesta emblemàtica marxa. També hi ha un recorregut "curt", d’uns 100 km i també la meitat de desnivell.

Ja ho sabeu, si voleu participar l’any que ve: entrenar i tenir sort al sorteig! 

Si com a socis participeu en marxes o pedalades mítiques, compartiu amb nosaltres la vostra experiència. En aquest cas, Enhorabona a en Jimmy i en Toni!

Un diumenge qualsevol voltant pel Vallès (1)

CC SentmenatBici
El passat diumenge 14 de juny vam fer una sortida calmada voltant pels entorns de Sentmenat, pel nostre Vallès, d'aquelles que de tant en tant repetim recorrent camins que molts coneixem, tot i que a vegades encara és possible trobar nous senders, camins i corriols que ens sorprenen. 
Voltant pel Vallès ens trobem amb rampes exigents que s'han de superar
El destí de la sortida va ser Castellar del Vallès, on vam fer un bon homenatge. La tornada es va fer per la falda del Puig, Can Padró, pujada a Guanta des de Cant Montllor de dalt i baixada fins al Castell de Sentmenat. Aquests dies les sortides són molt exigents, no oblideu hidratar-vos constantment i portar suficient líquid.

Us esperem a la pròxima sortida, a Monistrol de Calders el 28 de juny. 

(fes clic sobre la següent imatge per accedir a l'àlbum de fotos a Flickr)
Voltant pel Vallès 2015 (1)
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Cap a Sant Miquel del Fai amb "es caloret!"

CC SentmenatBici
Un altre diumenge més, per gaudir de la bicicleta i cremar unes quantes calories, que ens durà aquesta vegada a Sant Miquel del Fai, recorregut desconegut, agafat d’altres aficionats a la BTT que també s’han apropat al Monestir, penjat com aquell qui diu de la muntanya. Alguns companys d’aventura han vingut des de Terrassa amb bici, ja duen gairebé vint quilòmetres. Sortim a les vuit del matí, no sabem que trigarem ni el què ens trobarem, hora una mica agosarada, tenint en compte a més a més, la calor que pot fer al llarg del dia. Ens dirigim cap a Caldes de Montbui per Mas d’en Cisa fins al Roure Gros. Primera parada de reagrupació. Continuem cap al camp de futbol de Caldes, arribar-hi és un moment de res i, Caldes és una porta oberta a d’altres destins que anirem assolin al llarg de l’any.

Aquesta vegada pugem per la Font del Dimoni enlloc d’anar a buscar el cementiri, és una alternativa molt interessant si no volem travessar la carretera que va cap a Sant Feliu de Codines. Aquesta variant ens apropa molt al camp de golf, passarem pel seu costat per arribar a la urbanització de la Font dels Enamorats i una altre vegada, per evitar la carretera, pujarem cap al Castell de Montbui. La pujada al castell té una rampeta inicial, una mica exigent, que porta a un reguerol que enllaça al camí de pista ample, que ens portarà fins a la zona alta del poble de Bigues i Riells. Hem de fer una mica d’urbanització fins arribar a Sant Feliu i una vegada allà carretera fins a Cim d’Àligues.

Per fi hem deixat la carretera enrere, és un tram no gaire agradable ja que, la carretera és un pel estreta i el voral es gairebé inexistent i els avançaments que fan els vehicles de vegades posen en perill a més d’un ciclista. Des de Cim d’Àligues iniciem l’ascens cap a les Cingles del Perer, on agafarem un corriol molt atractiu, tapat a l’inici però molt obert més endavant, de fet tant obert, que anem pel marge de les Cingles del Perer. Fa respecte, no és gaire recomanable per gent amb poc equilibri, millor baixar de la bici i fer els segments que no veiem clars a peu, això sí, vistes espectaculars des de les parets de les Cingles del Perer cap a les Cingles del Fitó.
Pas pel corriol dels Cingles del Perer, no apte per a qui pateix vertigen
Sembla que ja hem passat el pitjor, hem sortit ja de les Cingles, el recorregut ens marca una baixada, que només una colla de tarats la faria a sobre de la bici, i de nou prenem precaucions tot baixant diversos esgraons de roca a peu. Hem arribat a la carretera que ens porta a les portes del monestir, només tres corbes ens separen d’aquest indret únic al Vallès. El recorregut fins el monestir ben s’ho val, però per la propera vegada haurem de buscar alternatives per fer-lo més cicable.

És una mica tard, alguns ja tenen les reserves sota mínim i, per sort, només ens queda el descens fins a Riells del Fai, on ens espera el restaurant La Font de la Pineda. Aquest descens comença malament, masses esgraons irregulars tant en alçada com en longitud, baixem a peu, no val la pena arriscar-se i fer-se mal només per intentar baixar-los. El traçat millora momentàniament, però torna a no ser ciclable per a aficionats i així al llar d’un quilòmetre i mig que té els descens fins al poble.

Més contratemps inesperats amb la punxada d’un dels integrants del grup, que es repara en un moment però que no deixa de sumar temps afegit a l’hora aproximada fixada per esmorzar, ja que amb els trams no ciclables s’ha perdut, però gaudit, un molt bon temps.

Arribem al restaurant a les onze del matí, l’entorn és molt bonic, però la porta tancada. No ens ho creiem, no pot ser veritat, vam trucar per dir que hi aniríem i no ens van dir que eren tancats. Truquem de nou, hem tingut sort, ens agafen el telèfon, és obert, només que la tanca d’entrada era tancada. Per fi seiem a taula estem deshidratats, molta calor i només son les onze del matí. Necessitem aigua immediatament, i si es freda millor que millor.
Estem sota un cobert de fulles que donen una mica de frescor, la calor ja comença a desaparèixer de dins nostre i demanem botifarres acompanyades o be de seques o de patates fregides. La botifarra és gran, dona gairebé la volta al plat, un bon plat i de veure mitjanes i vi amb gasosa. Hem de començar a pensar en marxar, demanem el compte i el preu per cap no s’apropa al que ens havien dit per telèfon. Hauria d’estar al voltant dels deu euros segons conversa, però degut a la quantitat inhumana de beguda que vam necessitar per tornar a hidratar-nos, el compte va sortir a tretze euros per cap, cosa que ens durà a provar un altre restaurant de la zona la propera vegada que siguem a prop de Riells del Fai.

Iniciem la tornada pel camí més ràpid possible, assessorats pel nostre company que viu a prop d’aquest indret i fent de guia per senders, camins i corriols fins arribar a la benzinera de Caldes de Montbui que hi ha a la carretera de Santa Eulalia. Estem secs de nou, la calor passa factura, i rehidratem de nou amb coca-coles, begudes isotòniques i remullant-nos el cap amb l’aigua que hi ha a disposició a la benzinera. Alguns ja veiem l’arribada a prop, som a Caldes de Montbui i ja ens queda res de res, però pels nostres companys de Terrassa, encara els queda un bon tros, estan ben sonats, els sortirà gairebé vuitanta kilòmetres i ja no és tant per la distància, sinó per la calor.

Passat Caldes agafem el camí de terra que hi ha abans del polígon El Pinatar i arribem al Roure Gros, ja veiem Sentmenat, fem un últim esforç per arribar-hi.

Ha estat una sortida una mica exigent per culpa de la calor. Ens acomiadem dels Terrassencs que aniran a Castellar per carretera. Ens comuniquen que han arribat a casa a un quart i cinc de quatre. Molt bé, ja som tots a casa! Compte aquests dies amb "Es Caloret!"


Sant Miquel del Fai - 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Anem a la platja? Camí de Sant Adrià i Badalona

CC SentmenatBici
Diumenge, ja som a plaça, preparats per aquesta nova sortida en grup. Som una bona colla, estem preparats per afrontar aquest repte d’anar a Barcelona que per alguns serà la primera vegada. Comencem amb moltes ganes pujant cap al camí de Serra Barona, un camí de baixada cap a Palau-Solità i Plegamans, d’uns tres quilòmetres de distància aproximadament per enllaçar amb un camí, paral·lel a la riera de Caldes, que ens durà fins a Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí és un tram molt rodador, anem ràpids, és un trajecte gairebé de baixada i s’agraeix, ja que ens permet fer distància sense gaire esforç, gaudint del Parc del Tren, un parc molt acollidor per anar-hi amb canalla i passar un bon dia a l’ombra dels arbres que hi ha i si escau, pujar al tren que recorre tot el perímetre del parc que dur el seu nom. En aquest parc de vegades i podem veure gent ballant zumba o realitzant en grup activitats que s’organitzen en diversos punts del parc, per tant, és un lloc a tenir en compte si es vol passar un dia en família.

Ens anem apropant a La Llagosta, ens espera una sorpreseta als novells d’aquesta sortida, un petit pas per sota la via del tren, un petit túnel d’uns vint-i-cinc o trenta metres de longitud on per el contrast de la sortida del túnel, ens trobem de vegades en una falta de lluminositat que només podem afrontar pedalant recte tot buscant la claror de l’altre banda del sota pas de la via del tren. Hem arribat a La Llagosta, i ens dirigim cap a Montcada i Reixac pel camí de sorra paral·lel al Besòs, després de creuar un pas derruït que ens obliga a baixar de la bicicleta per travessar-lo. Després d’uns quilòmetres ja rodem per la zona asfaltada del Besòs que dur fins gairebé al mar, hem trigat gairebé hora i mitja en arribar-hi, no està malament, amb cotxe potser trigaríem més en arribar a la platja i aparcar.
Incorporació d'un nou soci a SentmenatBici, amb el xarrupet ja preparat...

Alguns estem preparats per remullar-nos, però abans hem d’anar a visitar l’estàtua que hi ha a Badalona de l’Anís del Mono i anar fins al final del Pont del Petroli. Estem a sobre del pont, ens sorprenem per la netedat de l’aigua, molt transparent, d’un color turquesa clar que ens deixa veure la sorra del fons i els peixos que neden en ella. De cop es veuen basses de brutícia per la superfície de l’aigua, era massa bonic per ser cert. Des de el final del Pont del Petroli, es veuen uns “xiringuitus” que atrauen l’atenció d’alguns companys que proposen d’anar-hi: cago en l’olla, ja no hi ha “banyito” al mar, ja que els “xiringuitos” queden a l’altra banda de la via del tren. Un altre dia, queda pendent el “banyito”, la pròxima sí que sí.

Ja després d’una hora de descans i de reposar forces, reprenem el viatge de tornada cap a Sentmenat, aquesta vegada però per l’altre banda del Besòs, zona menys transitada i per tant més tranquil·la. Tenim un parell de punxades abans d’arribar a Montcada i Reixac, veiem perillar el retorn per alguns dels participants, je je je, entre els que duen tubeless, els que porten vint-i-nous i els que porten vint-i-set i mig, les vint-i-sis queden desemparades amb el tema de recanvis pel que fa a càmeres, però amb tanta gent, sempre n’hi ha d’opcions. Es l’avantatge de sortir en grup.

Les cames, després de tants quilometres comencen a notar l’esforç que representa tornar de Barcelona i més a l’alçada de Palau-Solità i Plegamans on ja duem pràcticament cinquanta quilometres i per molt planers que siguin, portem ja unes hores a sobre de la bici que, per si fos poc, ens queda el què pot ser el tros mes dur de la tornada, el camí de Palau-Solità i Plegamans a Sentmenat, un fals pla de pujada amb alguna rampeta que altre, no gaire dures però que ens trenquen el ritme quant ens les trobem a sobre. Ja anem patint, qui més qui menys, la distancia acumulada, però estem en terra coneguda. Ens queden menys de dos quilòmetres, la distància romanent és l’únic consol que tenim i és el que ens dóna força per a fer aquest últim esforç i poder gaudir finalment amb orgull el repte que ens havíem proposat realitzar a primera hora del matí.

Badalona 31/05/15
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Ben d'hora cap a Granera

CC SentmenatBici
Avui hem quedat a les 07:00 hores a plaça, és un gran esforç, costa matinar, i més si has tingut una d’aquelles nits de mal dormir on dones voltes i voltes al llit... però la sortida a Granera ben s’ho val. Sortim puntuals direcció a Castellar del Vallès fins a Sant Llorenç de Savall, és un recorregut que fem sovint per arribar a diferents destins. Ens acompanya una petita frescor matinera que ens permet no patir gaire durant l’ascens a l’Alzina Balladora, on ens atrapa un altre aventurer que ha sortit un xic més tard de Sentmenat, el tresorer...

Després d’un petit descans, reprenem el camí tot pujant fins a Can Cadafalch, baixant per la Busqueta i finalment entrant al poble de Sant Llorenç de Savall. Una vegada a dins el poble iniciem la pujada cap al Coll de Traens, un ascens no gaire exigent, però constant i llarg, gairebé fins a Granera és tot pujada i ens queden uns 7 quilòmetres per arribar-hi. Tenim un dia esplèndid, sort que hem sortit a les 07:00 hores del matí, ja ho ven diu el refrany, qui matina...

Hem arribat a Granera, veiem el seu imponent castell de fons, ens hi apropem mica a mica ja que el restaurant on esmorzarem es gairebé a peu del castell. L’Esclopet gaudeix d’una terrassa amb vistes que et conviden a seure a les taules instal·lades en ella i així ho fem. Esmorzem fora, uns demanem botifarra sola, uns altres amb ous ferrats, tot un plaer pel gust acompanyat amb llesques de pa torrat. Tot seguit comença a arribar gent i més gent, tornem a repetir que ha estat un encert haver sortit abans.

Reprenem el camí de tornada buscant el Coll d’Ases, hem estat parlant d’una rampeta un xic dura que molts ni recordem, i en breu ens trobem amb ella, ara si... ja la recordem. 
Després de gairebé dos anys sense passar per granera, segueix al mateix lloc, no s’ha mogut, ens espera tranquil·lament, ella sabia que hauriem de fer-la, que l’havíem de pujar i ens ha estat esperant.
Allà hi era esperant, en calma, impassible,... i la vam superar!
Ens pocs minuts arribem a Coll d’Ases e iniciem el descens cap al quilòmetre 5 de la carretera de Sant Llorenç a Gallifa. Quedem sorpresos, han cimentat molta part de la pista, un bon tros, ja no serà el mateix, era una baixada divertidíssima.
En Miquel, Claudi, Txiki i Jorge satisfets per conquerir el Coll d'Ases (867m)
Una vegada arribem a la carretera seguim direcció a Coll Munner, Tres Pins, corriol de Castellet, baixada cap a Guanta i Sentmenat. Hem arribat abans del previst i ho acabem de rematar prenent alguna coseta al Coro. Hem gaudit d’un dia esplendit.

Granera 2015
Les trobareu al compte de Flikr de SentmenatBici. Seguiu-nos!

Coprights @ 2022, Blogger Templates Designed By Templateism | Distributed By Gooyaabi Templates